Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Baró d'Eroles

Va néixer a Talarn el 1784 i va morir a Daimiel (Ciudad Real) el 1825 a 41 anys d'edat. Militar i polític absolutista, baró d' Eroles i quart marqués de La Cañada-Ibáñez.

El 1808 deixà els estudis de dret per allistar-se al cos de voluntaris de Talarn, amb el qual entrà a Girona per reforçar les tropes durant el segon setge de la ciutat. Després de la rendició fou portat presoner a França, però aviat se n'escapà, i fou nomenat comandant del cos de l' exèrcit de l' Empordà.

El 1811 dirigí la desgraciada fortificació de Montserrat, que acabà amb l' incendi i el saqueig del monestir per Suchet; poc temps després fou ascendit a general. Fou capità general el 1813.

baroeroles.jpg

El 1821 durant el Trienni Constitucional el seu conegut absolutisme féu que encapçalés la llista de persones non gratae a Barcelona el 1821. Deportat a Mallorca, escapà al cap de poc temps i es retirà a les seves possessions a Talarn, on l' any següent es convertí en cap de la revolta absolutista. Després de la conquesta de la Seu d' Urgell, passà a formar part de la Regència d' Urgell, juntament amb Mataflorida i el bisbe Creus. Fou nomenat comandant suprem de les forces reialistes, les quals intentà d' organitzar i de disciplinar. Actuà separat i poc d' acord amb els altres regents, fins al punt d' emetre un manifest apart, conegut com el Manifest del baró d' Eroles, en el qual insistia en la necessitat que el monarca jurés i respectés els furs i els costums del país. Derrotat repetidament per Espoz y Mina, nou capità general de Catalunya, no pogué barrar-li el pas cap a la Seu i la Regència hagué de passar a França, on es dissolgué. Únic membre de la Regència ben vist pel govern francès, tornà Catalunya com a cap de l' avantguarda espanyola dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, fou nomenat membre de la regència formada a Madrid pel duc d' Angulema, però no es mogué de Catalunya, d'on fou nomenat novament capità general (1823-1824). La seva actuació de reorganització i apaigavament no fou ben vista pels sectors més extremistes i aviat fou cridat a Madrid per col.laborar en la reestructuració de l' exèrcit; de fet era un allunyament. Emmalaltí i, segons alguns, desvariejà.

Informació i enllaços d'interès:
SÁNCHEZ i VILANOVA, Llorenç: El Baró d'Eroles. Joaquim Ibáñez-Cuevas i de Valonga; Ed. Ajuntament de Talarn i l'autor; Pobla de Segur 1998.
Gran Enciclopèdia Catalana a internet:
http://www.grec.net/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0033312&PGMORI=A
Mossèn Vicenç BOSC, Josep LASTARRI, Francesc SALA, Rosa ENSENYAT: Crònica de la vila de Talarn 1060 - 1997; Ed. Ajuntament de Talarn; agost del 2000.