La central hidroelèctrica
Les obres, l'embassament i la resclosa
A finals de l'any 1911, s'instal·là a Barcelona un grup financer
internacional, creat aquest mateix any a Toronto (Canadà) per l'enginyer nord-americà Fred Stark Pearson (a Fred Stark Pearson l'anomenaven Doctor Pearson. Morí l'any 1915 víctima de l'enfonsament del Lusitània).
Aquest grup, que portava per nom Barcelona Traction Light and Power Co. Ltd., tenia com a finalitat l'explotació de la força hidroelèctrica al nord d'espanya, així com el negoci de l'enllumenat i força elèctrica de Catalunya. Aquesta empresa, que com a nom genèric aplega tot un munt d'empreses entre les quals hi ha Riegos y fuerza del Ebro, coneguda popularment amb el nom de La Canadenca seria l'encarregada de dur a terme els projectes relacionats amb la producció d'energia elèctrica.
El mes de novembre de l'any 1911 començaren els treballs d'estudis topogràfics i construccions d'edificis per allotjar els treballadors. A més, es construí el canal i la central hidroelèctrica de Sossís, prop de la Pobla de Segur. Aquesta serà la font d'alimentació energètica per als treballs.
L'any 1913 es realitzà una modificació en el projecte inicial. L'any 1914 es paralitzaren les obres a conseqüència de l'esclat de la guerra europea (1a Guerra Mundial): els crèdits procedents dels bancs europeus i americans foren congelats, fet que provocà la marxa de la comarca d'entre 5.000 i 7.000 treballadors.
Al juliol del 1915 tornen a començar les obres. A principis del 1916 es començà a emmagatzemar l'aigua i l'embassament s'acabà d'omplir el mes de maig del mateix any. Aquesta data és important en la construcció de la central; no obstant això, encara hi quedava feina a fer.
L'any 1921 s'aprovà la recepció provisional de l'obra. L'any 1926 el Ministerio de Fomento donà per definitiva l'execució de l'obra.
Les obres es portaren a terme entre els anys 1911 a 1926, encara que la data clau de funcionament de les instal·lacions fou el 1916.
L'embassament de Sant Antoni (nom que li ve donat perquè en la zona que les aigües ofegaren hi havia la capella de Sant Antoni de Susterris (veure foto 1 adjunta) fou uns dels primers embassaments artificials construïts a l'Estat Espanyol per a l'explotació hidroelèctrica. Ocupa terres de Talarn, Aramunt, Salàs de Pallars, Orcau, Claverol i la Pobla de Segur. L'embassament té una longitud aproximada de 12 km i una amplada màxima de 4 km. La seva capacitat total és de 227.807.400 m3, dels quals s'aprofiten 184.6000.000 m3, la resta queda per sota de la canonada de la central.
La resclosa de retenció d'aigua, que fou la més gran d'Europa i quarta del món, fa 82 metres d'alçària (100 metres des del fonament, en la base: 72 m de llarg X 70 m d'ample i en la coronació: 203 m de llarg X 4 m d'ample), un pendent mitjà de 0,852 metres, un angle de 49º 34,9" i amb set comportes sobreeixidores automàtiques Stuwerke suïsses, amb una capacitat de descàrrega de 2.000 m3/segon a la cota 541.
Es van necessitar 275.000 m3 de formigó, que va subministrar la fàbrica de ciment instal·lada expressament per a les obres. Fabricava 400 tones de ciment diàries i era la més important de l'estat espanyol.
L'estimació del cost final de les obres va ser a finals d'octubre de l'any 1916 de 37.344.391 pessetes. Amb la suma estimada del cost dels canals de rec i de les estacions de bombeig d' 1.422.921 pessetes, podem dir que la companyia Riegos y Fuerza del Ebro va executar l'obra amb una inversió d'uns 40 milions de pessetes.
La central hidroelèctrica
A uns 750 m de la resclosa hi ha la central formada per una planta rectangular de 51 x 29 metres i altres edificis annexos. Aquesta nau està ocupada majoritàriament per la sala de màquines, amb 4 grups de turbines que produeixen l'energia elèctrica (inauguració del 1r.grup el 2 de març del 1916, 2n grup 1 d'abril del 1916, 3r grup 4 set. del 1916 i 4t grup el 4 nov. 1916). Cada grup està format per dos turbines construïdes per la casa suïssa Escher Wyss, estudiades i preparades per treballar amb un salt variable de 30 a 70 metres i amb una velocitat específica molt elevada.
Cal destacar que aquest tipus de turbina no s'havia utilitzat mai abans de la seva aplicació a la central de Talarn. Foren construïdes per primer cop l'any 1914 i provades en aquesta central l'any 1916. Són del tipus anomenat Francis i la potència màxima total dels quatre grups és de 42.000 HP. La central és també el centre de distribució de l'aigua a la xarxa dels recs que va construir la Canadenca.