Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Patrimoni Industrial

Central Hidroelèctrica de Talarn:

La Central Hidroelèctrica de Talarn, juntament amb l’embassament de Sant Antoni i els altres elements que la conformen, constitueix una joia de l’enginyeria de principis del segle XX.
De fet, quan es va inaugurar l’any 1916, la seva presa, de 84 metres d’alçada, era la més alta d’Europa i la quarta del món. A tot això, s’hi ha d’afegir la importància social i econòmica que tingué la posada en funcionament d’aquesta infraestructura, ja que transformà completament la realitat de Talarn i de tot el Pallars.

Pots seguir les; Notícies, actualitat, informació i història de La Central Hidroelèctrica de Talarn a tremp.cat 🠮 Enllaç

Central Hidroelèctrica de Talarn (Presa).jpg

_________________________________________________

Pou de Gel:

Disposar de gel durant els mesos més calorosos de l’any suposava un repte importantper a les societats preindustrials. Per aquest motiu, en indrets on les nevades eren abundants a l’hivern, es construïren pous de gel on emmagatzemar aquest producte i poder-ne disposar durant la primavera i l’estiu. El de Talarn, amb una capacitat de 140 tones i una estructura molt ben conservada, constitueix un exemple excel·lent d’aquestes construccions de caràcter popular.

Pou del Gel.jpg

_________________________________________________

Forn de Calç:

La calç ha estat i continua sent un element molt utilitzat en la construcció. Fins fa pocs anys, el seu procés d’obtenció, basat en la descomposició tèrmica de pedra calcària a una temperatura d’entre 800 i 1000 o C, es feia en grans forns com el de Talarn, que solien ubicar-se prop dels punts d’extracció de la matèria primera.

___________________________________________________

Molí de Oli (Plaça) / Trull i Forn de la Mota:

Plaça del Molí.JPG

Al llarg del segle XIX, el cultiu de l’olivera va prendre força al terme de Talarn com a alternativa als conreus tradicionals de secà. Això va motivar la construcció de diversos
trulls com, per exemple, el de la Mota, que, des del 1870, va ser gestionat per una cooperativa veïnal que també posseïa el forn de pa annex. Aquesta infraestructura, al ser un motor econòmic pel poble, va ser completament renovada a finals dels anys 50 del segle XX, quan prengué la seva aparença actual, si bé pocs anys més tard caigué en desús i la Cooperativa del Camp de Talarn desaparegué definitivament.

___________________________________________________